diumenge, 25 de desembre de 2011

Bon consum i pròspera misèria!

Estem en temps de festes nadalenques i per tant, tenint en compte la mentalitat occidental, estem en temps de compres abusives. Per criticar aquesta situació, l'AJG realitzarem diverses enganxades de cartells on s'hi pot llegir: Il·lusiona't, però CONSUMEIX!; Estima, però CONSUMEIX!; Menja, però CONSUMEIX!; Patina, però CONSUMEIX!; Juga, però CONSUMEIX!; Canta, però CONSUMEIX! i Pensa, però CONSUMEIX!



















Així doncs, amb aquestes accions contra el consumisme que caracteritza aquestes dates, volem fer cridar l'atenció a la gran quantitat de persones que passegen pels cèntrics carrers de la nostra ciutat, sovint amb les butxaques buides però amb les bosses de compra plenes.

Assemblea de Joves de Granollers (AJG-CAJEI)
Desembre - gener del 2011-12

dilluns, 19 de desembre de 2011

Pujada desorbitada del preu de la T-10. Digues prou!

Aquesta tarda del 19 de desembre l'ATM aprovarà la pujada de tarifes del transport públic impulsada per l'executiu de CiU. Tot en el procediment que s'ha convertit en normal per desgràcia: de forma poc transparent i participativa. A la T-10 (tarifa més utilitzada) es preveu un augment per sobre del 10%! Des de l'any de creació de la T-10, al 2001, aquesta ha augmentat el seu preu fins a un 55% enfront un 30% d'inflació... SE'NS PIXEN A SOBRE i diuen que plou!

Aquest maldecap més juga tan sols en contra nostre, joves i persones treballadores en general, a qui dia rere dia ens obliguen a pagar la seva crisi. Òbviament, a banda d'aquesta nova dificultat econòmica que ens obliguen a afrontar, és precís no oblidar la desincentivació a l'ús dels transport públic que suposa aquest fet. Fet que empeny encara més la degradació ecològica a la que els capitalistes sotmeten continuament el nostre entorn i les nostres vides.  

Des de l'AJG animem a tota persona, joves especialment que són usuaries tant del transport públic com de la precarietat econòmica, a mostrar el seu descontent, a reaccionar, organitzar-se i lluitar pels seus drets. 

diumenge, 11 de desembre de 2011

El nou contracte de pràctiques legalitza l'esclavatge del jovent!

Des del passat 19 de desembre, el jovent català és una mica més precari, si és que això era ja possible. El nou contracte de pràctiques, aprovat un dia abans de les eleccions pel PSOE, legalitza unes condicions de treball que tiren enrera tots els drets aconseguits per a la classe treballadora. És per això que ens hem volgut adherir a l'anàlisi que el sindicat COS ha publicat, on especifica el perquè del nostre rebuig a aquest nou tipus de contracte i les clàusules que estableix.

El jovent en lluita pels nostres drets laborals! Pel nostre futur: aturem les reformes neoliberals, construïm el socialisme!

Comunicat de la Coordinadora Obrera Sindical: El passat 19 de novembre... un dia abans de les eleccions estatals, i de forma totalment allavosa i amb nocturnitat, el consell espanyol de ministres del PsoE aprovava el nou “contracte d’aprenent”, per realitzar “pràctiques” en empreses, figura que implica que a partir d’ara el jovent treballador podrà cobrar un “sou” de 426€ mensuals (uns 240€ per sota del Salari Mínim Interprofessional), sense dret a prestacions per atur, sense vacances pagades, sense jornada màxima, sense dret a indemnització per acomiadament, sense dret a dies festius, sense permisos... És a dir, esclavatge en estat pur i dur!! Tornant al més pur estil capitalista de mitjans i finals del segle XIX!! De fet, ni tan sols no es tracta d’un “contracte” stricto sensu, sinó que no fan res més que ressuscitar la figura de l’aprenent. Tal i com es pot comprovar al RD1543/2011.

Des de la COS us en fem un resum, ja que aquesta nova contrareforma laboral encoberta i amagada, no té cap punt que no “pague” la pena comentar. El document és dens, però creiem fermament que cal tenir molt clar aquests punts, per denunciar-los allà on calga, sobre tot al carrer. És vital que el jovent treballador prengam veritable consciència de la seua situació, i que comencem a organitzar-nos.

Comencem: En aquest RD, enlloc no es parla de “contracte”, ja que un contracte implicaria alguna mena de dret social, laboral i salarial, així com una sèrie de compromisos d’obligat compliment. Ara diuen: “... acords amb persones joves per realitzar pràctiques de caràcter no laboral...”

En l’art. 2.2 del RD1543/2011, es diu textualment: “Les pràctiques no laborals a les empreses no suposaran, en cap cas, l’existència de relació laboral entre l’empresa i la persona jove”. Enlloc no es parla ni “d’estudiant en pràctiques”, ni de “treballador”. És a dir, serà una relació sense dret a vacances, sense jornada laboral màxima, sense cap mena d’indemnització per acomiadament, sense permisos ni festius, sense excedències, sense formació, amb modificacions de les condicions “laborals” a voluntat del patró, etc.

Segons diu l’art. 3.1 d’aquest RD, “les pràctiques no laborals aniran dirigides a persones joves desocupades inscrites en les oficines públiques d’ocupació, amb edats compreses entre els 18 i els 25 anys inclusius, que tinguen una titulació universitària oficial, titulació de formació professional, de grau mig o superior, o titulació del mateix nivell que el d’aquesta última, corresponent als ensenyaments de formació professional, artístiques o esportives, o bé un certificat de professionalitat”. Com els i les titulades quedaven fora del marc del nou “contracte de formació” aprovat a l’anterior contrareforma laboral del PsoE, CEOE, CCOO i UGT, amb aquest “acord” aconsegueixen que s’aplique a qualsevol jove menor de 25 anys apuntat a l’atur... D’aquesta forma aconsegueixen dues coses: - Eliminar un “aturat/aturada” més de les llistes, a cost 0; - Que quan realment el jovent siga conscient d’açò, directament no s’apunte a l’atur, amb la qual cosa, també baixaran les estadístiques de l’atur.

Segons el mateix art. 3.1, “no hauran d’haver tingut una relació laboral o altre tipus d’experiència professional superior a 3 mesos en la mateixa activitat, no comptant-se les pràctiques que formen part dels currículums per l’obtenció de les titulacions o certificats corresponents”. Com aquest “acord” no és cap relació laboral, ni per tant, representa cap experiència laboral demostrable, es permet tàcitament que l’empresari puga concatenar diversos “acords” seguits en la mateixa empresa, almenys fins que el o la treballadora faça els 26 anys.

A l’art. 3.2, es pot llegir: “les pràctiques es desenvoluparan en centres de treball de l’empresa o del grup empresarial, sota la direcció i supervisió d’un tutor i tindran una durada d’entre 3 i 9 mesos”. És a dir, s’hi treballarà en una empresa on el cap et dirà què fer en tot moment... però no serà “cap”, sinó “tutor”, i no tindràs contracte, sinó “acord”. Sense comptar la possibilitat real de desplaçaments sense cap remuneració, etc., ja que al poder treballar en qualsevol empresa del grup, et podran enviar si volen a Santander, sense res.

Al mateix article (3.2)es pot llegir també: “a la finalització de les pràctiques no laborals, les empreses, en col•laboració amb els Serveis Públics d’Ocupació, hauran de fer entrega a les persones que les hagen desenvolupat, un certificat on conste, al menys, la pràctica realitzada, els continguts formatius inherents, la seua durada i el període de realització. Els Serveis Públics d’Ocupació Estatal, adoptaran les mesures necessàries per tal que aquests certificats queden reflectits al sistema de l’INEM”. Ara bé, com no tenen cap caràcter de contracte, no es cotitza, etc., només tenen el valor d’una “medalleta”. A l’art. 3.3 diu: “el contingut concret de la pràctica a desenvolupar, la seua durada, les jornades i horaris per la seua realització, el o els centres on es desenvoluparà, la determinació del sistema de tutories i la certificació a la qual el o la jove tindrà dret per la realització de les pràctiques...”. Simplement, generar més burocràcia, per mantenir ocupat a l’INEM, mentre les ETTs tenen tot el poder del món per contractar a qui vulguen. A més, si no és cap “contracte”, perquè té “jornada i horari”?

A l’art. 3.4, podem llegir: “Les persones joves participants, rebran de l’empresa o grups empresarials on es desenvolupen les pràctiques, una beca de suport, la quantia de la qual serà com a mínim, el 80% de l’IPREM mensual vigent en cada moment”. És a dir, que podran pagar 426€ mensuals per una jornada setmanal de 40h (com a mínim... ja que com no és cap “contracte”, tampoc hi ha cap obligació de reconèixer les hores extra, per exemple) A més, com no és un “treball”, no és un salari... per tant, l’empresa no ha de pagar cap retenció a Hisenda!!

Art. 3.5: “A les persones joves participants en les pràctiques no laborals, regulades en aquest RD, els seran d’aplicació els mecanismes d’inclusió en la Seguretat Social contemplats en el RD 1493/2011, de 24 d’octubre”. La qual cosa vol dir: - Es tindrà dret a baixes. Per a la qual cosa l’empresa cotitzarà a la Seguretat Social 34.51€ al mes, i el o la “treballadora”, 6.05€ mensuals, descomptats del que es cobre. - No es té dret a prestació d’atur (segons l’art. 3 d’aquest RD1493/2011) - Si l’empresa no vol, no té cap obligació de cotitzar al FOGASA (art. 4 del RD1493/2011), ni tan sols per formació. És a dir, en cas d’insolvència o de concurs d’acreedors, el FOGASA no et pagaria, i tampoc no tindries dret als cursets de formació gratuïts del FORCEM.

Segons l’art. 3.6: “En el marc de la negociació col•lectiva es podran establir criteris per la realització de compromisos de contractació a la finalització de les pràctiques corresponents”. Si apareix en un conveni col•lectiu, llavors és un contracte... però, de moment no apareix enlloc. Però a més, en l’hipotètic cas que finalment s’aconseguís incloure aquest punt als convenis, quan hem vist que els principals responsables de la negociació col•lectiva, les cúpules de CCOO i UGT s’hagen preocupat per l’ocupació del jovent treballador? I tots aquests punts, són simplement una part de tot plegat.

Aquest RD1543/2011, fou aprovat el passat 31 d’octubre... però va entrar en vigor el passat 19 de novembre... Com és possible que ningú no s’haja assabentat de tot açò? Doncs perquè després de l’anterior contrareforma laboral, el PsoE, la CEOE, i les direccions de CCOO i UGT, van entendre que a partir d’ara, per estalviar-se problemes als carrers només podien fer aquestes coses: - No parlar de “reformes laborals” més, i anar aprovant “petites” modificacions de forma paulatina i amagada. - Augmentar la doctrina del shock a tots els àmbits de la societat, per tal d’augmentar la por, la intranquil•litat, etc., entre tota la població treballadora, i que així estiguen més disposats a acceptar resignadament aquestes barbaritats. - Reprimir més als i les que lluitem contra aquest estat de coses.

A la fi què passa? 
- Doncs que l’empresa paga menys encara als i les joves treballadores. No pagaran gairebé res a la SS, i el o la treballadora no pagarà IRPF, perquè a més, serà el seu primer sou, i en ser tan baixet no caldrà que pague.

- Les empreses, a partir d’ara, podran comptar amb un exèrcit continu de precaris, pels quals gairebé no hauran de pagar res, cotitzaran ben poc, etc. És a dir, les persones de més de 25 anys encara ho tindran pitjor per trobar la seua primera feina, en el cas de llicenciats, per exemple.

- La Inspecció de Treball no intervindrà sobre les possibles denúncies, ja que no són cap “relació laboral”. - El o la “treballadora/becària”, sí podrà cobra “baixes”, però ben poc cotitzarà a la SS. Si ara ja s’han de comptar els 22 últims anys treballats per poder comptar la pensió... amb aquesta precarietat i aquestes cotitzacions misèria, no cal ni dir quines seran les nostres pensions.

- Si es vol denunciar a l’empresa per impagament, com no existeix cap “relació laboral”, no es podrà anar per la via Social, sinó que seria per via Civil. És a dir, es perd el dret a poder comptar amb justícia gratuïta; i a més, si mai s’arribés a cobrar, es tardaria moltíssim més.

- No es tenen els mateixos drets que la resta de persones treballadores en matèria d’accidents laborals i malalties professionals. És a dir: L’empresa no pagaria en cas d’accident; No tenen l’obligació de formar-te i informar-te dels riscos que t’impliquen. No tenen perquè fer-te les revisions mèdiques pagades per l’empresa. En definitiva, tot plegat acabarà en una molt major sinistralitat laboral juvenil.

- No es té dret a cap prestació o subsidi d’atur... amb la qual cosa. Tot plegat recorda molt al “fuero del trabajo” franquista... on no hi havia treballadors, sinó “productores”... Amb aquesta nova reforma tenim “tutors”, “beca”, “persona jove”, però enlloc es parla, òbviament, de patró, ni de treballador. Més misèria. Més precarietat. Més perill al treball. Més indignitat. Davant de tot plegat què fem? Només cap una cosa. Organitzar-s’hi i lluitar. Defensar el que tant els hi va costar de guanyar als nostres besavis, avis i àvies, pares i mares... I recordar allò de que: Si ens toquen a una, ens toquen a totes!!! Perquè ens sobren els motius...

VAGA GENERAL JA!!!

València – l’Horta – Països Catalans; 3 de desembre de 2011
Coordinadora Obrera Sindical – COS Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans

dimecres, 7 de desembre de 2011

Carta oberta de l'AJG a l'Austeritat Fiscal

Gensvolguda Austeritat fiscal,

No podem dir que ens alegrem que et vagi bé, però hem de reconèixer que deus ser feliç: un tecnòcrata a Grècia, un altre a Itàlia, un altre al Banc Central, i quants més fillets escampats per tot el món! Tots de Goldman Sachs! I és que la feina ben feta no té fronteres, i tu ja ho saps: ni tan sols les democràtiques! On poses l’ull poses la pilota i el que hi ha de camí… què importa!

Tu has posat la música als nostres temps i quina canya, quina festa, fins i tot aquí casa els del pis de dalt ballen al teu ritme... ei! I a tot volum: especialment entregats ballen en Mas i en Duran (que fan parella, ja saps), en Rajoy i fins i tot aquells que encara avui es fan dir socialistes i pels qui la nostra pensió pública de jubilació ens donarà per ser els reis de l’austeritat! Quines ganes de ser, a la fi, els reis d’alguna cosa! Tots aquests sense oblidar la resta, dignes tots d’entrar al teu pub, vinguts directament des del Parlament a donar-ho tot.

Bé, canviant de tema també hem de reconèixer que, havent-ho debatut extensament, des de la caputxeta vermella encara no havíem sentit a parlar tant de cap conte com d’aquell teu del “vam viure per sobre les nostres possibilitats, i ara ens hem d'estrènyer el cinturó”. És divertit perquè el cinturó ja ens escanyava abans, recordeu? Quan l’atur era estructural i el dels joves era, com ara, superior a la mitjana; quan un batxiller era capaç de fer-te veure que una hipoteca no la pagaves ni en 80 anys i això sense menjar; quan sobrevivíem a base de treballs precaris i temporals d’ETTs; quan el salari real baixava i baixava tot ballant el limbo al ritme de la patronal; quan ens van vendre l’euro i aquells caramelets que tan ens agradaven van passar de les 5 peles als 5 cèntims… que bé vivíem llavors! Maleïts burgesos estàvem fets!

N’hi ha que si moren esperen arrossegar la resta amb ella. Nosaltres que et coneixem ja hem descobert que tu vius a costa de matar-nos lentament, però sabem que quan tu marxis serem nosaltres els qui podrem viure dignament. És per això que seguirem aquí… prenent -si cal a cada passa- la humil decisió de no retrocedir. Pel nostre dia a dia, les nostres vides, les nostres conquestes i el nostre futur.

Fins mai més,
Assemblea de Joves de Granollers (AJG)

dimarts, 6 de desembre de 2011

6 de desembre: Enterrem la Constitució Espanyola!

6 de desembre: Enterrem la Constitució Espanyola! Avui, com cada 6 de desembre des de fa 33 anys, les forces polítiques espanyoles i catalanes es congratularan per l’aprovació de la Constitució de 1978. La mateixa que ens encadenava de facto i sota l’amenaça de la intervenció de l’exèrcit, és a dir per la força de les armes, a una Espanya artificial a la qual mai no hem escollit pertànyer. La mateixa que imposava el capitalisme com a únic sistema econòmic vàlid, sempre vetllant pels interessos de la burgesia franquista reconvertida per art de màgia en “demòcrata”. La mateixa que establia l’oblit i l’amnèsia col·lectiva pels genocides de la dictadura, encara intocables legalment, que ens va imposar un rei que vetllés pel llegat de Franco. Una carta magna redactada pels hereus polítics del franquisme, pels polítics regionalistes com Roca Junyent que van tragar amb el “Café para todos” i pels socialdemòcrates carrillistes que van vendre les treballadores catalanes al capital. Cal no oblidar tampoc que la Constitució etiqueta Espanya d’Estat laic, fórmula que empara la gran influència de l’Església Catòlica espanyola en els àmbits cultural, polític i educatiu. La Carta Magna, doncs, no només no ha servit per a reduir el paper preponderant de la moral catòlica i del sistema patriarcal, a més els ha emparat i perpetuat.

De nou, tornarem a veure les clàssiques celebracions dels partits polítics que van participar en la redacció i aprovació del text constitucional, aquest any especialment simbòliques perquè els hereus del franquisme han tornat al govern espanyol. Mentrestant, nosaltres recordarem com les forces polítiques van girar l’esquena a les aspiracions de les treballadores catalanes, fent concessions a l’espanyolisme més ranci. Recordarem com les proclames rupturistes i de defensa de l’autodeterminació dels Països Catalans en el seu conjunt es van ofegar i bescanviar per quatre molles de pa.

Però la identitat d’un poble no es pot enterrar en l’oblit. La lluita per la llibertat nacional i social ha continuat i continuarà fins assolir els nostres objectius. Més de trenta anys desprès, l’independentisme és majoritari al Principat, fins a 110 poblacions catalanes s’han declarat excloses de la Constitució i l’Esquerra independentista està consolidada a la majoria de territoris del país, demostrant que el projecte constitucional espanyol que avui es commemora està tocat de mort. El futur del nostre poble es troba ara en mans de les generacions joves. Nostra és la responsabilitat d’agafar el testimoni dels lluitadors i lluitadores que han dedicat la seva vida a la independència, el socialisme i la destrucció del sistema patriarcal. És per això que la CAJEI, organització juvenil de l’Esquerra Independentista, animem al jovent català de totes les vil·les i pobles del país a mostrar el seu rebuig als símbols espanyols i a la seva Constitució, i a organitzar-se i mobilitzar-se per a la construcció d’uns Països Catalans lliures. Demostrem d’una vegada que, si els nostres governants estan disposats a continuar jugant al joc que marca espanya, nosaltres no. Que, lluny del pactisme i del possibilisme, l’única via per a aconseguir la independència total és la lluita social i política sense treva.

Enterrem per sempre la Constitució Espanyola! Per la independència i el socialisme: la lluita és l’únic camí!

6 de desembre de 2011
Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)