diumenge, 18 de gener de 2015

Ens traslladem!


Comencem el 2015 i la millor manera de fer-ho és, entre d’altres coses, millorar els mitjans de comunicació d’Arran Granollers.
Així doncs, abandonem aquest bloc per traslladar-nos a la nova adreça www.arrangranollers.wordpress.com


diumenge, 23 de novembre de 2014

25 de novembre: contra totes les violències del patriarcat

Arran Granollers, per aquest 25 de novembre, hem volgut denunciar totes les violències que el patriarcat presenta en les nostres vides quotidianes. Hem penjat un seguit de cartells a l'espai públic amb frases diferents, el contingut del qual trobareu desenvolupat en aquest article.




LA TALLA 34 TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE / “INDITEX” TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Les joves i dones estan totalment submises al seu propi cos físic, fins a l’extrem de sentir angoixa per no complir “talles Barbie”. Com hem arribat fins a aquest punt?
Cada dia els mitjans de comunicació -ja sigui a través de telenovel·les, concursos o anuncis- ens recorden la importància que han de tenir els cosmètics i el menjar hipocalòric en la nostra vida quotidiana, atès que la nostra meta en la vida se suposa que no va més enllà de la bellesa.
Així mateix, multinacionals com Inditex fan propaganda i confeccionen la roba per a talles pràcticament irreals: talla 34, mesurant 1.80m. Aquests bombardejos i pressions estètiques que diàriament rebem, provoquen que socialment s’acabi acceptant l’alçada i la primesa com a indicadors de bellesa d’una jove/dona. 
 “MYHYV” TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE
L’assignació d’uns rols segons el gènere condueixen a una discriminació, ja que als homes se li atorguen uns estereotips més valorats socialment que a les dones. En aquest programa televisiu en concret, "Mujeres y Hombres y Viceversa", es transmet la imatge de que les dones som dependents i fràgils, ens vestim de manera sensual perquè ells així ho prefereixen, deixem que una segona persona (masculina) sigui qui triï i decideixi el que haurien de ser exclusivament decisions nostres... en definitiva, que les dones som un objecte sexual, fet que ens converteix en un complement de l’home. Mentre que la fortalesa, emprenedoria, seguretat, iniciativa són alguns dels adjectius que semblen anar intrínsecs al concepte d’home vertader.



AJUDAR-LA A LES FEINES DE CASA TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Quants cops em sentit dir, o inclús nosaltres mateixes hem dit que: “La meva parella m’ajuda a casa”?
Tradicionalment, els rols femenins anaven vinculats a l’àmbit domèstic, i desprès de vàries generacions, aquest vincle es manté intacte. És a dir, que les tasques domèstiques recauen, freqüentment, en la dona, i l’home només fa que “ajudar-la”, enlloc de compartir dites tasques entre els dos membres de la parella.
Aquesta socialització de rols, fortament consolidada, ha portat a la doble jornada femenina: per una banda, la dona és alliberada pel fet de poder treballar fora de casa de manera remunerada, però per l’altra, està sobrecarregada posat que continua tenint la major responsabilitat del treball en la llar i la cura dels fills i filles.



GALLARDÓN TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Entrat al segle XXI, algunes aspectes més bàsics de la lluita feminista com poden ser el dret al propi cos encara no s’han assolit. Alberto Ruíz Gallardón, ex-ministre de Justícia del Govern espanyol, va ser qui va lluitar per fer aprovar la llei que privava a la dona de la lliure elecció sobre el seu propi cos: la llei de l’avortament. Sembla ser que l’estat no ens considera prou madures per assolir l’autonomia en aquest tipus de decisions. El seu punt de vista paternalista prefereix vetllar per la nostra salut deixant-nos-en al marge que treballar per proporcionar una educació sexo-afectiva de qualitat.
Malgrat aquesta llei no va tirar-se endavant, cal recordar que la situació actual de l’accés a centres per tal de poder avortar segueix perpetuant un sistema classista, ja que només el poden tenir aquelles famílies que puguin pagar el seu preu, atès que l’estat es nega a convertir-lo a un dret lliure i gratuït.
L’ESGLÉSIA TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE
L’Església és una institució que potencia el patriarcat des de les seves elits fins a les bases. Com hem pogut veure al llarg del temps, les dones no tenen dret a accedir als rangs més elevats de l’Església Catòlica: l’Episcopat. Cal tenir en compte que el seu missatge, amb la seva base de la Bíblia, ha establert la figura de la dona com a simple acompanyant de l’home, sense llibertat ni dret a decisió. A més, li podem sumar la seva insistència respecte a abolir el dret a decidir sobre el propi cos i la sexualitat de les dones, per exemple, recolzant la llei contra l’avortament. A aquesta ofensiva brutal contra les dones també se li afegeix l’ofensiva contra aquelles persones que no comparteixen l’estereotip de família tradicional, com poden ser les persones homosexuals, etc.   

“DISNEY” TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Disney forma part de la nostra cultura educativa, ja que és part de la nostra infància i de la dels nostres progenitors i descendents. A simple vista sembla que aquestes produccions transmetin valors positius com la solidaritat, l’amistat, l’amor, etc. Però què hi ha darrere de tot això?
Malgrat el seu missatge cada cop sigui més implícit i menys vistós, aquest gènere filmogràfic és una autèntica fàbrica per crear estereotips de gènere i per difondre els mites de l’amor romàntic. Fomenten la idea de la dona poruga, que necessita tenir un home al seu costat per sentir-se protegida, sent aquesta la base de les relacions possessives i d’abús de poder. A més a més, potencien la idea de la dona submisa, que s’entrega a les feines de la llar amb devoció (fet que es tradueix en dobles jornades de treball), obsessionada pel seu aspecte físic i per trobar al seu príncep blau, que també ha de compartir els estereotips de gènere marcat als homes.

PRINCELANDIA TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE/ GIRLS LIKE PINK TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Estem veient com últimament un tipus de model de negoci basat en un oci sexista i patriarcal està naixent a Granollers. Un model, com el de “Princelandia”, que ensenya a les més petites a estar sempre preparades per agradar als altres i estar sempre disposades a tenir cura dels altres. Un model, doncs, que relega a la dona a la seva faceta purament estètica o a la seva feina de cuidadora de la llar.
Un negoci que, com també el de “Girls like pink”, fomenta les diferències basades en el binomi masculí/femení fent d'aquest font de moltes de les desigualtats que avui dia existeixen. Creant i fomentant la divisió sexual del treball fent que les dones siguin valorades només com a dones casades, com a mares, com a maques o com a cuidadores, i mai siguin considerades com elles mateixes.

HOMOFÒBIA TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE
En un sistema patriarcal que relega a la dona al seu paper de progenitora i/o cuidadora dels altres no és estrany, per tant, que aquelles formes de viure la sexualitat diferent a l'heterosexual siguin condemnades, invisibilitzades i estigmatitzades. Pensant en  l'heterosexualitat no com a una opció sexual més sinó com a un sistema polític i social que permet dividir les diferents formes de viure la sexualitat en normals/anormals.
Així també «masculinitza» a les dones lesbianes (camionera), com «feminitza» als homes gais (marica). Fent del binomi masculí/femení un model opressor que impossibilitat l'elecció lliure de com volem viure el nostre sexe, el nostre gènere i la nostra sexualitat.

LA MONARQUIA TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Tot i que no defensem cap model de país basat en la monarquia, volem assenyalar que la monarquia espanyola és una institució no només injusta sinó profundament patriarcal. La monarquia espanyola és un sistema que defensa l'existència d'un monarca, sempre i quan aquest sigui home i se socialitzi com a tal. Les dones (princeses o reines) en canvi són relegades a la seva funció de progenitores dels futurs monarques que, a diferència d'elles, sí que podran en un futur governar. A la vegada, aquestes dones també són considerades en tant que acompanyants del príncep o del rei, fent, un cop mes, pressió estètica contra elles.

divendres, 31 d’octubre de 2014

9N 2014 | el jovent diem Sí a la independència, Sí al socialisme, Sí al feminisme, Sí als Països Catalans

A falta de només onze dies per al 9 de novembre i encara amb la incertesa sobre una possible nova impugnació per part del Govern Espanyol contra la pseudo-consulta proposada per Convergència i Unió (CiU), des d’ARRAN volem fer públiques les següents consideracions:

Qualsevol resposta no desobedient al nou escenari que planteja el 9N cal llegir-la com un acte de col·laboració amb l’Estat. Es fa ja incomptable el nombre de traïcions del Govern de CiU a la voluntat majoritària de la població de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) a favor d’un referèndum d’autodeterminació. Des de la renúncia a una pregunta clara amb resposta binària fins al plantejament vergonyant de l’escenari actual, amb la convocatòria d’un mal anomenat “procés participatiu”, s’ha fet evident de forma repetida l’absoluta falta de voluntat del Govern d’obeir el mandat dels carrers. CiU prioritza per damunt de tot els interessos d’aquells a qui representen i això passa en tot moment per mantenir una actitud d’entesa amb l’Estat que s’ha demostrat incompatible amb qualsevol procés que dugui a la independència.

Cal que mantinguem el to mobilitzador i desobedient dels carrers per garantir un desenllaç d’aquest procés favorable a les classes populars. L’única força capaç d’empènyer aquest procés fins al final és la força del poble organitzat i mobilitzat als carrers. És aquí on va començar i on de ben segur que trobarà el seu desenllaç. Amb les forces polítiques de l’autonomisme absolutament fora de joc i la “unitat del sobiranisme” en entredit, és l’hora que les classes populars convertim la conjuntura política que vivim a la CAC al nostre favor per tal que aquesta desemboqui en l’inici d’un veritable procés de ruptura amb el règim que cal estendre necessàriament a totes i cadascuna les comarques dels Països Catalans. La independència és l’eina que hem triat per poder-ho capgirar tot i construir juntes un país al marge dels paràmetres que ens imposen el capitalisme i el patriarcat.

Fem del 9 de novembre una nova jornada massiva de mobilització independentista. Des d’ARRAN fem una crida al jovent a convertir el proper 9 de novembre en un clam independentista capaç de desbordar políticament i de forma definitiva la situació actual, condicionada per l’actuació dictatorial de l’Estat i l’immobilisme còmplice dels nostres representants polítics. Encara més, es farà imprescindible accentuar la qualsevol expressió  de desobediència als carrers en cas que el Govern decideixi recular una vegada més davant les imposicions del Govern franquista del Partit Popular.

Més enllà dels escenaris que es puguin generar, fem una crida a participar massivament en la votació del proper 9 de novembre i a fer-ho amb una doble resposta afirmativa. Cal que siguem conscients, però, que el 9N res estarà guanyat i que ens restarà un llarg camí per recórrer en l’assoliment dels nostres objectius polítics.

El proper 9 de novembre el jovent diem Sí.
A la independència. Al socialisme. Al feminisme. Als Països Catalans.
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 29 d’octubre de 2014

divendres, 10 d’octubre de 2014

12 anys de lluita juvenil. 2 anys d'ARRAN.

Enguany, celebrem el 2n aniversari d'Arran a Granollers. Però són 12 els anys de lluita juvenil a la ciutat, 
que es van materialitzar amb l'antiga Assemblea de Joves de Granollers (AJG). 
L'any 2012, però, amb la confluència a nivell nacional de la CAJEI (de la qual l'AJG en formava part), 
Maulets i altres assemblees locals fora de cap organització nacional, neix ARRAN, l'única organització 
juvenil de l'Esquerra Independentista.
 
Així doncs, ara fa dos anys,  l'AJG va esdevenir una assemblea més d'Arran de les més de 70 existents 
arreu dels Països Catalans i que cada dia aquesta xifra va en augment.
Per tant, volem celebrar aquest aniversari amb un cartell ple d'activitats per a tots els gustos i per a tots els públics. 
Aquestes activitats, són les següents:
 
Dimecres 15 d'octubre: 

Sobiranies per canviar-ho tot: xerrada sobre sobirania econòmica, laboral, energètica, de gènere i alimentària. 
Amb membres del Seminari d'economia crítica Taifa, Granollers en Transició, COS i altres.
A les 18h al local de l'AAVV Sota el Camí Ral.
 
Dissabte 18 d'octubre: 
 
Al parc de Ponent:

3x3 de bàsquet i ràpida de futbol. Dinar gratuït + obsequi per a l'equip guanyador. A partir de les 10h
Actuació de pallassos. A les 12h
Paella popular: paella, pa, beguda i postres. A les 13.30h

 A la plaça Lluís Perpinyà:
 Actuació musical: Noel Biniés (blues, rock, folk del Baix Montseny). A les 18.30h
“9N: Desobeïm l'Estat. Obeïm el poble”. Amb intervencions de la PAH, l'ANC, la CUP i Arran. A les 19.30h

Tenim molt clar que per seguir fent anys i acumulant petites victòries, falta la teva presència i participació. 
Així que no t'ho pensis dues vegades: baixa al carrer i participa!  
Visca la lluita dels i les joves de Granollers! 
 

 

diumenge, 21 de setembre de 2014

[Granollers] DESOBEÏM pel referèndum!

CONCENTRACIÓ A GRANOLLERS: 20h davant l'Ajuntament (el dia que el TC emeti la suspensió de la llei de consultes).

El passat divendres 19 de setembre va ser aprovada al Parlament de Catalunya la llei de consultes i en pocs dies s'emetrà el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre, però el Tribunal Constitucional emetrà una suspensió i probablement una prohibició.

Serà l'hora del poble. No podem romandre en silenci davant un atac frontal contra la democràcia de veritat i la voluntat popular, ni podem fiar-nos que alguns dels nostres representants estiguin al costat del poble i contra aquesta imposició espanyolista.

És per això que el dia que el TC emeti la prohibició (molt probablement DILLUNS 22 o DIMARTS 23) cal omplir les places dels nostres pobles i ciutats. Serà l'hora de demostrar que no estem disposats a cedir ni un mil·límetre. Demostrar-ho al govern espanyol i també al govern de la Generalitat de Catalunya.

Les urnes al carrer i la voluntat popular al poder!


dilluns, 8 de setembre de 2014

11 de setembre de 2014 | Res no ens atura! Joves desobedients pel futur de TOT un poble


Captura de pantalla 2014-09-02 a les 19.03.12El jovent dels Països Catalans commemorem el proper Onze de Setembre la Diada Nacional del Principat de Catalunya. Enguany ho fem de forma especial perquè es compleixen tres segles exactes de la caiguda de Barcelona lany 1714 en mans de les tropes borbòniques, un succés fatídic que marcà de forma definitiva la pèrdua de les nostres llibertats com a poble. Després de 14 mesos de resistència heroica, els murs de Barcelona sucumbien fa 300 anys als seus ocupants com ja ho havien fet abans tantes altres ciutats i viles arreu dels Països Catalans; i com també ho faria mesos després l’illa de Mallorca, últim baluard de resistència anti-borbònica de la nostra nació.

La nostra història, la dels Països Catalans, és una història de lluita. És la història escrita per les oprimides i oprimits que han presentant batalla durant segles a aquells qui ens pretenen sotmetre. És una història de Remences, Segadors, Angelets de la Terra, Miquelets i Maulets. És també la història de les lluites obreres i camperoles. De vagues i de barricades. La història dels i les revolucionàries de 1936, de la resistència antifranquista i de tantes altres experiències de lluita que configuren avui el caràcter rebel del nostre poble. És, per descomptat, la història de més de quaranta anys d’independentisme revolucionari treballant de valent als carrers a favor de l’alliberament nacional, social i de gènere dels Països Catalans.
Cal que mantinguem ben viu lesperit desobedient del poble català. Només així serem capaces de forçar un procés definitiu de ruptura amb el règim decadent de 1978 que ens permeti construir un futur lliure per a les classes populars dels Països Catalans. Hem de ser conscients que la desobediència a la legalitat espanyola serà l’única garant per fer efectiu el mandat popular a favor d’un referèndum d’autodeterminació el proper 9 de novembre. Així mateix, hem de tenir molt clar que cap de les forces polítiques que dirigeixen avui allò que anomenem “procés de sobirania” té cap intenció de desobeir el règim amb el qual han pactat o n’han estat part integrant durant gairebé quatre dècades. Cal no oblidar, a més, que són justament aquestes forces polítiques les responsables de polítiques antisocials en forma de dures retallades i privatitzacions, entre molts altres exemples.
És per això que resulta indispensable invertir el centre de gravetat del procés. Hem de retornar el protagonisme al poble organitzat i mobilitzat als carrers per garantir el Referèndum d’Autodeterminació i evitar que sota cap concepte la màfia corrupta i retalladora re-configuri un nou pacte amb l’Estat Espanyol per mantenir els seus privilegis i, en definitiva, per poder seguir saquejant la nostra classe. En aquest mateix sentit, cal que reivindiquem la desobediència com la nostra arma principal per plantar cara a les polítiques d’austeritat que imposa el capital a casa nostra a través del poder central i les administracions autonòmiques. Desobediència també contra les lleis franquistes del Partit Popular – com ara la contrareforma de l’avortament o la “llei mordassa” – i també contra la repressió de policies i jutges contra qualsevol espurna d’oposició als carrers.
Cada passa que fem en favor de la ruptura amb el règim ha d’estar decididament emmarcada en aconseguir la independència del conjunt de la nostra nació. Per això, no n’hi ha prou en acotar els nostres objectius i acció política tan sols en una part del nostre país. És un deure de l’independentisme estendre arreu del país la flama desobedient i respondre amb determinació a totes les conjuntures que s’esdevenen en cadascun dels territoris que conformen els Països Catalans. Sempre amb l’objectiu de materialitzar un veritable procés d’alliberament i ruptura que vagi des de Fraga a Maó i de Salses fins a Guardamar.
 Res no atura el jovent rebel d’aquest poble. És ben clar a dia d’avui que només el Poble Treballador Català i el conjunt de les classes populars poden esdevenir el motor d’un veritable procés de ruptura. Més enllà, com en multitud de processos històrics arreu del món, el paper de les joves es fa imprescindible. Reivindiquem el paper específic del jovent, així com també el paper de les dones, en la construcció d’aquest pol d’oposició que ha de garantir, en el marc de la Unitat Popular, el triomf d’un procés revolucionari que ens permeti trencar les cadenes que ens sotmeten a aquest sistema miserable d’opressió, dominació i explotació.
Independència per un procés de canvi integral al conjunt dels Països Catalans. Entenem el dret a l’autodeterminació com el dret a decidir sobre tot allò que ens afecta. Les classes treballadores, el conjunt de les classes populars i en definitiva, totes aquelles que som víctimes de l’ofensiva capitalista i patriarcal, hem d’entendre la independència com una eina que ens permeti superar i transgredir de forma integral l’ordre establert. Contra el vell autonomisme que ara abraça el discurs de l’independentisme apel·lant a una falsa transversalitat per perpetuar-se en el poder, reivindiquem més que mai que el trencament amb Espanya i França ha estat i és un projecte al servei del Poble Treballador Català i, en especial, de les dones treballadores. El nostre programa és ben clar i no admet renúncies: Independència, Socialisme i Feminisme per al conjunt dels Països Catalans.
 Res no ens atura!
Joves desobedients pel futur de TOT un poble!
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista